Conferencia: La Torre de Maçanes, una fortaleza medieval. Puesta en valor. Josep Torró Abad, profesor titular d’història medieval de la UV i Rafael Pérez Jiménez, director del área de arquitectura de la Diputació d’Alacant. MARQ, Alacant dimarts 3 juny de 2014.
La conferència va començar amb una presentació en valencià dels components de la taula en la qual es trobava l’alcalde actual, Cristobal Sala, el qual va agrair la presència d’un nombrós grup de persones del nostre poble que es van desplaçar a la capital gràcies a un autobús organitzat per l’Ajuntament de La Torre, que costava el mòdic preu de 6€.
Em pregunte si, tal vegada, sense aquesta acomboiada de gent de l’associació de la tercera edat del poble, no hauríem estat més de 15 o vint persones les què hauríem assistit finalment a l’acte. Segur que els assumptes relacionats amb la història i l’arqueologia no solen despertar tan interès normalment. Però es van preocupar ben be que no faltara ningú dels “importants”: l’ex-alcalde Bertomeu, que va deixar caure la Torre en estat de ruïna total sense moure un dit ni despentinar-se en 20 anys d’alcaldia. El Sr, de Múrcia (Sr. Romero Ponce) que ens ha “descobert” el gran secret amagat de La Torre amb el seu “gran interès” per la nostra cultura i poble; espanyolitzant-nos de nou quan havíem caigut en la ignorància de les nostres arrels.
Acte seguit, abans de començar l’exposició històrica, es va fer una arenga política dels impulsors de la restauració de la Casa Alta anomenant a Juan Bertomeu, Pedro Romero, Cristobal Sala i inclús es va esmentar al senyor Antonino Castañer (de feliç memòria i facilitat inventiva pel que fa als fets històrics... que ara per ara es dedica al conreu de la terra i a la recuperació de la gallina autòctona alacantina, però que en temps d’abans fou tinent d’alcalde PSOE i Croniste Oficial del poble... ni més ni menys), faltant greument a la realitat històrica de fa molts pocs anys.
Parlen que la restauració va tindre lloc entre els anys 2006 i 2009. Quan realment tot va començar al 2003 i es va finalitzar al 2007, amb l’esforç personal i l’interés de la Corporació municipal aleshores presidida per Pau Torregrossa i la inestimable ajuda de la subdirectora de cultura de la Conselleria. És el Govern Valencià i el govern municipal qui s’ocupa o es preocupa per rehabilitar l’edifici, i no el govern posterior municipal (ni tampoc els anteriors) ni la Diputació Provincial.
Però en l’acte, en cap moment es parla de Pau Torregrosa, Mª José Miró ni de Concha Sirvent, autèntics impulsors de la rehabilitació del monument, que posteriorment va convertir en un “museu buit de contingut i ple de mentides hipotètiques” la Diputació d’Alacant de la ma de Pedro Romero... “ese señor de Murcia que no había pisado estas tierras hasta que le convino”.
Juan Bertomeu va estar molts anys al govern del poble i no va fer res per millorar i posar en valor el monument. Bo, serem justos... si va fer alguna cosa: buscar un nefast arquitecte que va redactar el projecte, que posteriorment els tècnics especialitzats de la Conselleria van haver d’esmenar per no ser gens respectuós amb l’obra original. I també va fer una altra cosa. Un marge de blocs de ciment per tancar-la desprès que s’hagués incendiat a finals dels 90...
Cristobal i Romero no apareixen en l'escenari polític del poble fins 2008 i Antonino estava en "otros asuntos"... criant pollastes alacantins?. No estava, vaja.
 |
| La Casa Alta. Desembre de 2006 |
"Un secreto guardado desde hace casi 800 años en una atalaya emblemática sale ahora a la luz. La Torre de les Maçanes quiere decir, literalmente, la torre de las manzanas. La traducción al castellano del municipio (Torremanzanas) siempre se ha considerado una flagrante incorrección, pero una investigación del grupo que lleva a cabo los trabajos de restauración y musealización de la Torre Major, el baluarte almohade que da nombre al municipio, concluye que sí que había unas "manzanas", desentrañando así el enigma que ocultaba." Diario Información, 2011/04/24La hipòtesi històrica del yamur (espasa que ensarta 3 boles o pomes) neix arran de voler refermar el topònim Torremanzanas, donant una explicació lingüística realment difícil d’entendre, i basant-se arquitectònicament, en un mur, inexistent des de la restauració i sense poder demostrar l’objecte al culte religiós del monument del qual és característic el yamur. Algú s’ha llegit els informes arqueològics que va fer la Conselleria de Cultura en el seu dia on res es diu de l’hipotètic ús religiós de l’edifici?. On més be s’apunta al seu ús com a TORRE FEUDAL sense cap ús defensiu ni militar, ni religiós?... En fi, diuen molt i llegeixen poc i mal.
Inclús es van atrevir a qüestionar la validesa de l’argument de la Subdirectora del Departament d’Estudis Àrabs de la Universistat d’Alacant, que explica l’etimologia de “maçana”, a fi de implantar la seua teoria insostenible.
I en atrevit argument conclussiu diuen:
"Por tanto su origen no viene de la traducción del árabe de “parador de la cuesta” (manzil as-sanad), como se pensaba hasta ahora, ni de otras que carecían de fundamento alguno. Todo era más fácil, y ese secreto en el olvido sale ahora a la luz."
 |
| La Casa Alta. 2007/14/02 |
Plantejant-se aquestos arguments com una hipòtesi, es difícil d’entendre que tots el fullets i informació referents a la Casa Alta es presenten com a portada i motiu principal, amb la figura del “punxo-de-pomes” i no de la realitat existent: un casalici amb teulada d’obra almohade i ús feudal.
La resta de la conferència va ser molt interessant, repassant dades històriques i d’arquitectura i aportant fotos i documents, cedits per Conselleria que va ser qui va realitzar (amb molt bon criteri) la rehabilitació del nostre monument.
Una conferència que va aportar informació amb l’apariència de “rigorosament histórica” relacionada amb la Casa Alta i una jugada perfecta amb autobús de persones del poble “per fer bulto” i dir que ha estat un èxit d’assistència per tractar d’institucionalitzar una hipòtesi que no te ni peus ni cap. I SENSE LA PRESÈNCIA DE CAP LINGÜÍSTA QUE PODRIA COMPLEMENTAR BE LA VEROSSIMILITUD, O NO DEL TOPÒNIM ACASTELLANAT que hem hagut de suportar i suportem encara.
- Respecte pel rigor científic: 0.
- Respecte per la llengua pròpia: 0.
- Respecte per la història: 0.
- Respecte per les persones velles del poble a les quals manipulen al seu gust: 0.
I DIC JO, EM PREGUNTE…
Quan la restauració es va decidir que es fera com és: dues aigües de teula mora, sense merlets, ràfols, ni yamurs, seria per que els tècnics que van intervindre en la restauració pensarien que, basant-se en fets i dates històriques, seria així, no?... O és que el prestigiós arquitecte Santiago Varela que va dirigir les obres no tenia ni idea?... Va, per favor un poc de respecte, que aquest senyor no és un qualsevol.
Juan Domènech García
Entrades
